HISTÒRIA

Al 1647, a Barcelona, hi vivia una trista dona anomenada Dolça Gual, que estava molt afligida per la mort del seu marit. Un dia va venir un cavaller al Palau Reial Major, el qual només entrar se’n va enamorar en el moment que la va veure. Ell la volia seduir, ja que desitjava trobar una dona amb la que casar-se, però ella li va explicar el que havia passat. Llavors el Ferriol el noble va jurar trobar l’assassí del seu marit, sense saber que la veritable culpable era la mateixa dona.

Al dia següent van celebrar l’enterrament del noble Jan, la qual va anar gairebé tot el poble. Abraham, el bisbe, i Adalaiz, l’abadessa van assistir també, i estaven molt afligits. Arsenda, la pintora, també estava trista, ja que feia temps havia estat l’amant d’en Jan. Per això mai s’havia portat bé amb la Dolça. L’Oriol, que també estava allà, va estar tota l’estona al costat de la Dolça, que no va deixar de plorar durant dues hores seguides. En Ferriol era allà, però va mantenir unes distàncies. Volia observar cada persona; les seves cares, les seves reaccions, les relacions que podien haver tingut amb el mort… Aquella nit, el Ferriol va descansar al Palau. Va deixar tranquil·la a la Dolça i es va trobar amb la Joana, la criada. Van parlar una estona sobre en Jan. Es veia ben clar que la Joana no li agradaven els seus amos, però que li podia fer... Ella li va dir que en Jan era bona persona, però de la Dolça no en volia parlar; per evitar problemes. Com estava cansat va anar a dormir. Mentrestant, la Dolça no dormia, sinó que havia quedat amb la Lilith, la bruixa de Collserola. Abans de l’enterrament havien parlat per a que la bruixa li portés una poció mortal. La va fer esperar una bona estona i quan per fi era allà, gairebé sense dir res i amb una mirada desconfiada, li va entregar el que havia sol·licitat, va cobrar i es va perdre en la foscor del bosc. El que no sabia Lilith, és que la poció era per l’Arsenda, qui havia estat la seva amant en secret. El pla de la Dolça era fingir que no li guardava rancor a l’Arsenda anant a casa i enverinant-li el vi, la mataria. Llavors ella escriuria una carta de suïcidi falsa, dient que havia estat ella la culpable de la mort d’en Jan. Així ho va fer. Dies després, la Lilith se’n va assabentar i va anar a parlar amb la Dolça. La bruixa la volia delatar, però la dama va parlar amb el Ferriol que la va declarar bruixa i la van cremar. Les seves últimes paraules senyalaven a la Dolça. Quan ja era morta, va dir que, segurament, Lilith va matar a Arsenda amb un malefici, però al Ferriol l’únic que li preocupava era que no havia trobat l'assassí del Jan. Va segur investigant. Després de haver parlat amb Abraham i l ’Adalaiz va sortir de l'església, i allà estava ell. El seu major enemic, l'Eudald, que era famós per ser el bandoler més noble de Barcelona. Fa temps, va haver un conflicte entre ells dos, que va deixar més rancor que cicatrius. El va veure entrar en una taverna, i ell el va seguir. Quan l'Eudald el va veure, se li va acostar amb serenitat, amb calma, però només Déu sap, que en el seu interior treia foc per queixals. La pitjor part se la va emportar ell i, d’alguna manera volia venjança. No van dir res, només van compartir una mirada de fúria, i després va passar de llarg. Ja rebria un altre dia... En Ferriol va anar a parlar amb la Dolça i ella va tenir una idea. Sabia que no podia parlar-ho amb el cavaller, ja que el seu cor era massa honest per a inculpar a un culpable innocent. En canvi el seu cor no tenia ni una mica de culpabilitat, ni empatia ni arrepentiment. Podia culpar a persones innocents respecte a la mort del seu marit, però per a ella seguirien sent culpables; ja sigui per tenir amants dels dos sexes, o per ser bruixa o per robar diners. El que volia fer ara, era manipular al Ferriol per a que cregués que l'Eudald havia matat el seu marit. I com era d'esperar, ho va aconseguir. Al cap de tres dies van penjar el bandoler més noble de Barcelona.

En Ferriol estava alegre; s'havia venjat del seu enemic, s'havia guanyat el cor del poble...Però el més important, era que la Dolça, la seva estimada, es casaria amb ell. Tot content, es va dirigir cap a la seva habitació, però va sentir una veu i es va quedar fora escoltant. Va sentir la veu de l'Oriol i ella, que parlaven de fugir amb els diners, llavors va entendre que l’assassina va ser ella des del principi. Va entrar i l'Oriol va aconseguir escapar però la Dolça no. En Ferriol va deixar de ser Ferriol el noble, i va passar a dir-se Ferriol Cor Trencat. La Dolça va ser tancada en un calabós on es va tornar boja del tot i sempre que baixava un guardià a donar-li el menjar, estava parlant sola o donant tombs per la cel·la.

Al 1647, a Barcelona, hi vivia una trista dona anomenada Dolça Gual, que estava molt afligida per la mort del seu marit. Un dia va venir un cavaller al Palau Reial Major, el qual només entrar se’n va enamorar en el moment que la va veure. Ell la volia seduir, ja que desitjava trobar una dona amb la que casar-se, però ella li va explicar el que havia passat. Llavors el Ferriol el noble va jurar trobar l’assassí del seu marit, sense saber que la veritable culpable era la mateixa dona.

Al dia següent van celebrar l’enterrament del noble Jan, la qual va anar gairebé tot el poble. Abraham, el bisbe, i Adalaiz, l’abadessa van assistir també, i estaven molt afligits. Arsenda, la pintora, també estava trista, ja que feia temps havia estat l’amant d’en Jan. Per això mai s’havia portat bé amb la Dolça. L’Oriol, que també estava allà, va estar tota l’estona al costat de la Dolça, que no va deixar de plorar durant dues hores seguides. En Ferriol era allà, però va mantenir unes distàncies. Volia observar cada persona; les seves cares, les seves reaccions, les relacions que podien haver tingut amb el mort… Aquella nit, el Ferriol va descansar al Palau. Va deixar tranquil·la a la Dolça i es va trobar amb la Joana, la criada. Van parlar una estona sobre en Jan. Es veia ben clar que la Joana no li agradaven els seus amos, però que li podia fer... Ella li va dir que en Jan era bona persona, però de la Dolça no en volia parlar; per evitar problemes. Com estava cansat va anar a dormir. Mentrestant, la Dolça no dormia, sinó que havia quedat amb la Lilith, la bruixa de Collserola. Abans de l’enterrament havien parlat per a que la bruixa li portés una poció mortal. La va fer esperar una bona estona i quan per fi era allà, gairebé sense dir res i amb una mirada desconfiada, li va entregar el que havia sol·licitat, va cobrar i es va perdre en la foscor del bosc. El que no sabia Lilith, és que la poció era per l’Arsenda, qui havia estat la seva amant en secret. El pla de la Dolça era fingir que no li guardava rancor a l’Arsenda anant a casa i enverinant-li el vi, la mataria. Llavors ella escriuria una carta de suïcidi falsa, dient que havia estat ella la culpable de la mort d’en Jan. Així ho va fer. Dies després, la Lilith se’n va assabentar i va anar a parlar amb la Dolça. La bruixa la volia delatar, però la dama va parlar amb el Ferriol que la va declarar bruixa i la van cremar. Les seves últimes paraules senyalaven a la Dolça. Quan ja era morta, va dir que, segurament, Lilith va matar a Arsenda amb un malefici, però al Ferriol l’únic que li preocupava era que no havia trobat l'assassí del Jan. Va segur investigant. Després de haver parlat amb Abraham i l ’Adalaiz va sortir de l'església, i allà estava ell. El seu major enemic, l'Eudald, que era famós per ser el bandoler més noble de Barcelona. Fa temps, va haver un conflicte entre ells dos, que va deixar més rancor que cicatrius. El va veure entrar en una taverna, i ell el va seguir. Quan l'Eudald el va veure, se li va acostar amb serenitat, amb calma, però només Déu sap, que en el seu interior treia foc per queixals. La pitjor part se la va emportar ell i, d’alguna manera volia venjança. No van dir res, només van compartir una mirada de fúria, i després va passar de llarg. Ja rebria un altre dia... En Ferriol va anar a parlar amb la Dolça i ella va tenir una idea. Sabia que no podia parlar-ho amb el cavaller, ja que el seu cor era massa honest per a inculpar a un culpable innocent. En canvi el seu cor no tenia ni una mica de culpabilitat, ni empatia ni arrepentiment. Podia culpar a persones innocents respecte a la mort del seu marit, però per a ella seguirien sent culpables; ja sigui per tenir amants dels dos sexes, o per ser bruixa o per robar diners. El que volia fer ara, era manipular al Ferriol per a que cregués que l'Eudald havia matat el seu marit. I com era d'esperar, ho va aconseguir. Al cap de tres dies van penjar el bandoler més noble de Barcelona.

En Ferriol estava alegre; s'havia venjat del seu enemic, s'havia guanyat el cor del poble...Però el més important, era que la Dolça, la seva estimada, es casaria amb ell. Tot content, es va dirigir cap a la seva habitació, però va sentir una veu i es va quedar fora escoltant. Va sentir la veu de l'Oriol i ella, que parlaven de fugir amb els diners, llavors va entendre que l’assassina va ser ella des del principi. Va entrar i l'Oriol va aconseguir escapar però la Dolça no. En Ferriol va deixar de ser Ferriol el noble, i va passar a dir-se Ferriol Cor Trencat. La Dolça va ser tancada en un calabós on es va tornar boja del tot i sempre que baixava un guardià a donar-li el menjar, estava parlant sola o donant tombs per la cel·la.